RELACIÓ FAMILIA-ESCOLA

En el passat la col·laboració dels pares/mares amb el col·legi era mínima. Anaven a les reunions però no  s`impulsaven tasques al centre, donant com a consequència un inexisten vincle familia-escola.

Això era degut al fet que els pares/mares confiaven plenamet en el que feien els professors i professores, així com les coses que el centre duia a terme. A més, quan es feien reunions amb els pares/mares per a parlar d´algun aspecte relacionat amb el xiquet/a, el docent  sempre tenia l´última paraula: no es posava en dubte el que deia el mestre/a.

Avui les coses han canviat i molt. La relació familia-escola ha crescut gràcies a que en els centres ofereixen més tasques on involucren als pares/mares com són Carnestoltes, invitació d´algún familiar a contar alguna experiència de la seua vida, Tallers de cuina o de manualitats, etc. donant lloc a una major participació i unió entre els centres i les families.

Però hi ha un aspecte que considerem negatiu i que ha afectat graument l´autoritat dels docents a l´aula. Encara que el professor/a és el que es troba a l´aula tots els dies i té l´autoritat, moltes vegades quan els pares/mares fan reunions amb els docents per algun problema que han tingut amb el discent, els pares acaben donant la raó al fill/a, deixant-li sense autoritat com podem observar a la imatge de damunt. ¿Es pot consentir això? Aquest és un aspecte que ha afectat a nombrosos docents.

Amb tot el que hem exposat, seria positiu que reflexionarem sobre si es mijor l´educació del passat on el docent tenia més autoritat, els xiquets/etes menys llibertat, i els pares/mares poca integració al centre dels seus fills/es; o l´educació actual on els xiquets/etes tenen més llibertat d´expressió, ha augmentat fins i tot la relació familia-escola, encara que el mestre/a no té molta autoritat.