COM AFECTEN LES RELACIONS FAMILIARS ALS PETITS

És de gran rellevància la relació que es crea amb els avis, ja que moltes vegades per motius de treball, els pares i mares no poden fer-se càrrec d`ells i són els avis qui els arrepleguen de l`escola i passen la vesprada amb ells/elles o bé fent els deures, o bé berenant o bé jugant. Per això, els pares/mares han de dir sempre coses positives dels avis i agrair-les la seua dedicació.

A més, tambés és molt recomanable fer menjars o reunions familiars de tant en tant, amb l`objectiu de què els xiquets/etes facen vincle amb la resta de la familia, ja sigen els cosins i cosines amb qui els agrada jugar, o amb els oncles i ties, o amb els avis que com hem dit avanç, molts vegades veuen més que als propis pares o mares. D`altra manera, quan es facen adults, la creació d` aquest vincle serà més difícil.

Amb tot allò aconsegim que el xiquet/a tinga una major estabilitat emocional, afovorint a més les seues habilitats socials, de manera que el xiquet/a es desenvoluparà en un ambient ple d`afecte i de confiança, ajudat-li a construir la seua personalitat i tindre més seguretat en sí mateix, aspectes que influiràn en el seu desenvolumpament integral.

A aquest video s´explica els tipus de familia i com afecten les relacions familiars a la persona.

TREBALLEM ELS PAÏSOS I ELS TRANSPORTS A LA FAMILIA

Les families aprofiten les vancances o els dies que tenen lliures per viatjar i relaxar-se. Aquests moments són una bona excusa perquè els xiquets i xiquetes aprengan aspectes i característiques dels llocs on aniràn i els transports que agafaràn. Per això, aquesta etapa on tenen molta curiositat per totes les coses noves que veuen, s´ha d´aprofitar. I les families han de ser partícips dels seus aprenentatges en aquestes situacions on el professor/a no es troba.

Quan viatgem, podem explicar als petits característiques i la història d´eixe lloc on anem. Una bona manera de fer-ho seria creant un conte perquè siga més entretingut per a ells. Per expmple, podem explicar la tradició de la fira de Sevilla o dels bous a Andalusia, o de la sidra i el marisc al nord. Són aspectes que si els relacionem, com sempre diem, amb la vida diaria dels xiquet/etes els trobaràn temes atractius per aprendre i conéixer.

D´altra banda, els transports és un tema molt cridaner per als discents perquè són màquines de les quals no coneixen el seu funcionament ni les peces que la formen. Quan anem de viatge podem preguntar als xiquets i xiquetes coses per saber què sapien i què podem ensenyar-les. A més, els relacionarem amb contes o dibuixos animats que sovint ells veuen, perquè els motive més.

Amb aquesta informació que el petit rep, anirà fent-se una idea mental del que són els transports, per a què servixen, i el seu funcionament, fent que cada vegada s´interessen més per aquest tema. A més a més, aprendrà l´existència de nous espais, és a dir un poc de geografia, la qual cosa donarà lloc a una millor ubicació a l´espai, augmentat així la seua autonimia personal. 

PERQUÈ LES TICs A L´ EDUCACIÓ INFANTIL

La integració de les TICs a la societat actual es un aspecte que està en ple auge. Això es degut al fet que cada vegada la ciència avança més i la comunicació entre les diverses parts del món és cada vegada més i més fàcil. Per aquesta raó es primordial que els xiquets i xiquetes aprengan l´ús de les noves tecnologíes de la manera més pràctica i directa en relació al seu dia a dia. Açí podem veure mijor els usos de les TICs a les aules d´Infantil.

I esta és la nostra tasca. Hem de posar a disposició dels nostres discents totes les ferramentes que siguen possibles amb el fi que les coneguen, les manipulen i es familiaritzen amb elles. Una manera de fer-ho seria utilitzar-les sovint a classe, ja siga per a explicar qualsevol concepte o amb el fi que facen activitats de forma més dinàmica tant de refoç per a aquells/elles que tenen més dificultats, com d´ampliació per a aquells/elles que finalitzen abans les activitats de classe i volen aprendre més.

Amb tot això aconseguirem que el xiquet/a conega el món de les TICs de primera mà amb l´objectiu de què puga ser independent amb totes les seues ferramentes i en un futur, ja siga en cursos més avançats o a la seua vida en general, siga capaç de buscar amb precisió aquella informació que requerisca. I per a dur-ho a terme necessita de l´ajuda del professor/a per a guiar-li i aconsellar-li.

Com a conclussió posarem un video on s´explica perquè les TICs a l´educació, és a dir, què ens aporta per a usar-les a l´aula en lloc d´altres ferramentes més tradicionals.

ELS ALIMENTS A LA FAMILIA

Bona vesprada a tothom. Aquesta entrada la dedicarem a parlar de la gran importància que té el tractament de  l´alimentació a la familia. A casa serà el primer lloc on els xiquets i xiquetes aprendràn els hàbits alimenticis, els quals influiràn en el seu desenvolupament. Per això hem d´ensenyar-les bons hàbits alimienticis, aprenent a menjar de tot i en les quantitas adequades.

Per a començar assenyalarem que el moment de menjar és un moment de reunió familiar on es parla del que s´ha fet durant el dia i per a intercanviar opinions. Per això hem d´aprofitar aquest encontre per a ensenyar als fills/es de forma pràctica aquells aliments que són sans i han de prendre en majors quantitats, i aquells que no són molt sans i s´han de menjar amb prudència. 

Per a aprendre´ls els pares/mares han de parlar-ho amb naturalitat, explicant amb un vocabulari adequat i senzill perquè eixe aliment es sa i què ens aporta relacionant-ho amb les activitats o les coses que més li agrada fer al xiquet/a, i en quines coses ens podria perjudicar no menjar-ho. D´altra banda, per a que interioritzen quins aliments poden ser perjudicials per a la seua salut, hem                d´ explicar-les el perquè relacionant-ho amb el seu dia a dia.

Una manera de fer-ho podria ser ensenyant-les la piràmide alimentosa, on apareguen a la base els aliments que hem de menjar diariament, i al cim aquells que hem de prendre una o dues vegades a la setmana. Per a posar-ho en pràctica podriem fer un mural, pegar fotografies d´aliments i posar-ho a la cuina comentant-la cada dia tots junts.

TREBALLEM EL SEXISME A LA FAMILIA

En aquesta ocasió faré referència a un tema que és molt debatut a l´actualitat: el SEXISME. És un tema que s´ha de tractar des de l´etapa d´Infantil per a què el xiquet/a l´interioritze des de ben petit, i per això seria interessant que es trabellara primer a casa amb la familia. Un bon exemple per a començar a treballar-ho seria mitjançant la repartició de tasques diaries.

Per a evitar un possible sexisme a casa i en general en la mentalitat del xiquet/a, sería aconsellable què, des de ben petits, aprengan que les tasques    s´han de repartir de manera equitativa entre tots els memebres de la casa, sempre tenint en compte l´edat de cadascun i les hores de treball dels pares/mares.

Des del primer dia, s´ha de fer conjuntament amb els fills/es una graella que estiga a la vista de tots (la podem posar a la nevera o a la paret de la cuina), on apareguen les tasques que ha de fer cadascun repartides per díes i de forma equitativa.

D´aquesta manera els fills/iles aprendràn que s´ha de colaborar a casa i no existirà la idea arcaica de que totes les tasques han de ser fetes per les dones de la casa, ja siga rentar el plats, la roba o qualsevol tasca domèstica.

RELACIÓ FAMILIA-ESCOLA

En el passat la col·laboració dels pares/mares amb el col·legi era mínima. Anaven a les reunions però no  s`impulsaven tasques al centre, donant com a consequència un inexisten vincle familia-escola.

Això era degut al fet que els pares/mares confiaven plenamet en el que feien els professors i professores, així com les coses que el centre duia a terme. A més, quan es feien reunions amb els pares/mares per a parlar d´algun aspecte relacionat amb el xiquet/a, el docent  sempre tenia l´última paraula: no es posava en dubte el que deia el mestre/a.

Avui les coses han canviat i molt. La relació familia-escola ha crescut gràcies a que en els centres ofereixen més tasques on involucren als pares/mares com són Carnestoltes, invitació d´algún familiar a contar alguna experiència de la seua vida, Tallers de cuina o de manualitats, etc. donant lloc a una major participació i unió entre els centres i les families.

Però hi ha un aspecte que considerem negatiu i que ha afectat graument l´autoritat dels docents a l´aula. Encara que el professor/a és el que es troba a l´aula tots els dies i té l´autoritat, moltes vegades quan els pares/mares fan reunions amb els docents per algun problema que han tingut amb el discent, els pares acaben donant la raó al fill/a, deixant-li sense autoritat com podem observar a la imatge de damunt. ¿Es pot consentir això? Aquest és un aspecte que ha afectat a nombrosos docents.

Amb tot el que hem exposat, seria positiu que reflexionarem sobre si es mijor l´educació del passat on el docent tenia més autoritat, els xiquets/etes menys llibertat, i els pares/mares poca integració al centre dels seus fills/es; o l´educació actual on els xiquets/etes tenen més llibertat d´expressió, ha augmentat fins i tot la relació familia-escola, encara que el mestre/a no té molta autoritat.

LA CASA I LA FAMILIA

El coneixement de la casa i de totes aquelles coses que l´envolten (les parts, els mobles, importància de la repartició de tasques, etc.) són aspectes amb els que el xiquet/a ha d´estar en contacte des de ben xicotet per a que puga entendre el món de la familia.

En primer lloc, el xiquet/a ha de conéixer les parts més importats d´una casa en relació amb la seua. A la etapa d´Infantil han de saber les principals, i són: el rebedor, la cuina, el saló, l´habitació i el bany. Per a aconseguir-ho serIa un bon consell que els pares/mares els anomenen de tant en tant, quan es troben en eixa part de la casa. D´altra banda serIa positiu fer activitats amb ells per a que les identifique com ara posar una tarjeta amb un color a la porta d´entrada de cada part, fer un mural amb les fotografies de cada part de la casa per a que les peguen, comprar una casa de joguet i construir-la junts, visitar la casa d´algún familiar e identificar les parts i relacionar-les amb les parts de la seua casa, etc.

En segon i últim lloc, per a aprendre els mobles seria interessant que els pares/mares els fórem anomenant per a que els xiquets/etes es familiaritzen amb ells. Algunes activitats que podem fer són donar-les una imatge gran de una casa i vàries imatges de mobles per a que els col·loquen on correspongan, que facen un dibuix d´una casa amb mobles a cada habitació i el pinten, fer una fitxa de veure els errors posant mobles en altres habitacions, jugar al amagatall, etc.